Motets i cançons virtuoses a Venècia a l’inici del segle XVII

Ippolito, Lassus, Fontana, Valentini, Cimani, Palestina

La Guilde des Mercenaires

Adrien Mabire, direcció

Violaine Le Chenadec, Cant

La Guilde des Mercenaires ( Gremi dels mercenaris)  és un conjunt de música antiga constituït al voltant del cornetista Adrien Mabire. Antany, un gremi era una organització solidària agrupant homes que compartien interessos, tal com els músics vinguts de diversos horitzons que posen en comú els seus coneixements per tal de tocar la música del segle XVII.

El cornetista Adrien Mabire és conegut per la seva voluntat de fer sonar els “instruments alts” al màxim de les seves possibilitats i també per a la seva imatge ampla i sonora, ja que pot tocar tan dolçament com un clavecí tancat.

El conjunt toca la música antiga amb passió i virtuositat. La seva marca : transmetre el llegat dels músics de la època del segle XVII a la llum de les esperes del nostre temps. Per a la Guilde des Mercenaires, és cabdal regalar aquesta música al públic com un moment de joia i no com una obra estàtica, presentada en vitrina. El conjunt toca a vegades en formació instrumental tot i que prefereix associar-se amb veus. Com ho deia Dalla Casa “de tots els instruments, el més excel·lent per a imitar la veu humana és el cornetto. Aquest instrument pot tocar piano i forte en totes les tonalitats tal com ho fa la veu.”

Nascut al si d’una família de músics de Caen, Adrien Mabire ha estudiat la trompeta moderna amb Stéphane Bellanger. Apassionat per la música antiga, va descobrir els instruments de vent antics amb Hervé Andéol abans d’estudiar amb Serge Delmas i Jean Tubéry (cornetto), Jean-François Madeuf (trompeta natural) i Elsa Franck (Flauta dolça). Participa a nombroses produccions amb diversos conjunts. Fora d’aquestes activitats també ensenya el cornetto i la trompeta barroca en diverses acadèmies o institucions internacionals.

Desprès dels seus estudis de cant al CRR de Rennes i de la seva llicenciatura en musicologia, Violaine Le Chenadec ha estudiat el cant al CNSM de Lió amb Brian Parsons i Isabelle Germain. També ha treballat amb Graham Lilly, Nobuoshi Shima, Fabrice Boulanger, Hélène Lucas, David Selig, Fabrice Pierre, Philippe Forget. El 2013, ha obtingut el seu master de veu. Canta regularment amb els conjunts Correspondances, Pygmalion, Mélisme(s), les Surprises, le Concert Spirituel, les Concerts de l’Hôtel-Dieu, le Concert Soave. També sol cantar oratoris i participar en nombroses classes de mestre.

El programa interpretat va ser enregistrat a l’agost del 2017 per al segell discogràfic l’Encelade.

L’església Saint-André és l’únic edifici  que s’ha conservat de l’abadia original fundada el 800. Va tenir un paper important en l’acollida de la població franca vinguda del nord de la França actual, altrament dit els primers colons de la Catalunya-nord.  Aquesta església de nau única i de transsepte sòlid, bastant ample per a aquella època, és feta de còdols de riu. El cor posseeix dues absidioles ben visibles des de fora; com tots els edificis romànics, les seves obertures són escasses, estretes i altes, per tal d’evitar els atacs. L’edifici és massiu, sòlid. La capçalera és adornada amb arcs cecs i lesenes.

No et perdis : el llindar del portal, una rèplica del magnífic llindar de l’abadia de Sant Genis de Fontanes, esculpit uns anys desprès per un artista que no tenia el talent del seu predecessor -ni molt menys.