« L’amor de lonh »

Cançons de trobadors i joglars dels segles XII i XIII i repertoris tradicionals d’Occitània i d’Espanya

Ensemble Gilles Binchois

Dominique Vellard : direcció

Fundat el 1979, l’Ensemble Gilles Binchois dirigit per Dominique Vellard s’ha dedicat a descobrir, desxifrar, amansir, revelar i posar de relleu tot un període de la història de la música, que en aquella època, no tenia existència oficial ni en els concerts, ni en la discografia ni en els estudis musicals dels conservatoris.
Des d’aleshores, el conjunt ha anat treballant els repertoris de l‘edat mitjana i del renaixement, provant d’aproximar-los a la llum de del nous coneixements principalment lligats a la notació musical, complexa i imprecisa, amb l’ambició de fer-les viure i de proposar-ne noves lectures.

Aquestes quatre dècades de festeig amb els repertoris antics han produït tot una sèrie d’ interpretacions i d’enregistraments de referència utilitzats per a nombrosos professors i musicòlegs a les universitats d’arreu del món.

El conjunt explora vuit segles de música, del cant gregorià a Monteverde. Els encontres humans i l’entusiasme determinen la tria dels repertoris i guien el conjunt cap a nous camins, sempre animat pel desig de descobrir, de compatir plaers musicals i d’actualitzar capítols sencers del nostre passat musical.

Des de fa quaranta anys Dominique Vellard inspira i guia l’Ensemble Gilles Binchois. Les seves recerques i els seus concerts han permès estrenes i gravacions destacades en el camp de la música renaixentista i medieval.

Si bé el paper cabdal que ha tingut el grup en l’eclosió i la floració de l’escola francesa de música medieval li ha deixat una imatge més aviat medievalista, el seu interès per a les altres èpoques de la música antiga és innegable.

Dominique Vellard ha enregistrat uns 50 discs entre els quals una quarantena amb l’Ensemble Gilles Binchois. El 2017, ha rebut el guardó de Cavaller de la Legió d’Honor.

L’església abacial Santa Maria és esmentada per primera vegada en un text de l’any 976.  Té l’aspecte d’un edifici compòsit, les bases romàniques del qual han quedat més o menys amagades per les diverses reformes fetes al fil del temps. Dues pedres esculpides representen caps de lleons. Segurament afegides i datant de la època romana, estan col·locades de cada banda de la nau, al punt de junció amb l’absis.

No et perdis : el portal esculpit de marbre blanc de Ceret flanquejat de dues columnes coronades de capitells i posades sobre pedestals. Uns cabrits lluitant dos a dos adornen els capitells, topant del cap amb les angles. Un fris decora la part alta del portal. Esculpit pel Mestre de Cabestany al segle XII, posa en escena els grans moments de la infància de Crist.